Passa al contingut principal
                                                         ¡SALERO!




¡Que salá que eres! – Le decía todo el mundo a mi hermana, cuando apenas levantaba un palmo del suelo.
Yo no tenía sus gracias. Quizás, porque a lo mejor necesitaba tomar más sal. Entonces, comencé a salar las comidas. Incluso la tomaba hasta en el yogurt.
-¡No se tiene que abusar de la sal! Al final te voy a tener que llevar al médico, con esa manía que te ha cogido, de salarlo todo. –Me gritó mamá-.
La sal se acabó convirtiendo en una autèntica obsesión para mi. Por otro lado, las relaciones con mi madre empeoraban.
-¡Pues a Marisol le sienta divinamente! –Grité-.
-¡Que caràcter que tiene el niño! –Le comentaba mi madre a una vecina-. Lo diferentes que son los dos hermanos. Uno el sol, la otra, la luna.
¡Ya lo tengo! Era evidente que la sal, no estaba hecha para mí. Lo mío era, el azucar.



©txeoividal




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Darreres lletres amb sent

                                  Darreres lletres amb sentit                                                                                                                          DEFINIT-INDEFINIT        Hola, tu,       M’he decidit a escriure’t. El motiu no el sé o... més ben dit, se m’ha oblidat. Però ja no m’importa, no recordar la raó.  Fa tant de temps, que oblido les coses, que ja h...

L'EMILI TEIXIDOR A SANT BOI

Ahir, dia 1 de desembre a la biblioteca Rubió i Balaguer vaig tenir l'oportunitat de sentir, més aviat aprendre d'un dels grans de la literatura Infantil i Juvenil, el senyor Emili Teixidor. Des de l'Ocell de Foc, escrit a l'any 1971 ens ha regalat un munt d'obres, ja clàssics per a la literatura catalana. El seu llibre PA NEGRE, li ha portat un gran èxit portat a les pantalles. Però en aquest cas presentava el seu llibre "Els Convidats". Després de deixar no feia gaires dies la clínica, doncs no s'ha trobat bé de salut, ha tingut la gentilesa de mantenir el seu compromís de visitar la biblioteca més gran de Sant Boi. M'he trobat amb un home senzill, agraït de la nostra assistència i amb bon tot i que degut a trobar-se en procés de recuperació, estic segura hagués expressat més contundentment. Deixant a part el tema del llibre, que per cert no he llegit però ho faré, compartiré amb vosaltres paraules i reflexions d'aquest veterà auto...