Txelo Vidal o el blog de rosa bribas

Apreciats amics: Qui no ha recordat una pel·lícula, un anunci, una imatge, una persona, un paisatge.......  Tantes i tantes coses amb la sintonia d'una música o d'una cançó concreta. Es per això que obriré un espai obert a tothom perquè habitualment es pugui compartir també la música que acompanya fidel a la literatura. Hem produeix particularment molta il.lusió ja que després de la literatura, una de les meves grans passions són les bandes sonores de les pelis. En el nostre cervell d'adult conservem tantes i tantes cançons que al llarg de la nostra vida han aconseguit despendre en nosaltres sentiments de diferents tipus, amor, ràbia, desesperació, solidaritat, tendresa......  Però com que aquest espai, meu i vostre, és dedicat a la LIJ, cercarem precisament músiques que ens retornin a la infantesa. Però tampoc cal que sigui aquest el motiu.  Al llarg de la vida també hem sentit cançons que ens agradin perquè sí, o que hem pogut compartir amb els altres

LITERATURA INFANTIL I JUVENIL - ROSA BRIBAS: LITERATURA INFANTIL I JUVENIL - ROSA BRIBAS: UNA D... : "LITERATURA INFANTIL I JUVENIL - ROSA BRIBAS: UNA DE BARRETS..."

En l'expressió  "no m'expliquis contes"  m'he quedat meditant una estona i he fet aquesta reflexió:  Considerem que arribada una edat, cal prescindir dels contes, ja que som grans. Possiblement també alhora comença a volatilitzar-se part de la tendresa i sensibilitat que atorga ser un nen. En certa manera es llei de vida. Però hi ha instants, i recomano que ho feu, que es molt necessari retrobar-se amb la infància i agafar amb delicadesa un conte i llegir-te'l a tu mateix, tancar els ulls i reviure les sensacions molts cops, perdudes. Llavors, es quan te'n adones que l'ànima no entén ni d'anys ni de temps, i que sempre hi ha un raconet per a una rondalla. Jo sempre tinc els contes a prop, sovint els agafo i si més no, me'ls miro. En fer-ho trobo pau, seguretat. A les hores descobreixes que molts cops fem complicada la vida, que un somriure, és un tresor  que a més es pot compartir i mai s'acaba. Es curiós com  prescindim d&

Ahir, dia 1 de desembre a la biblioteca Rubió i Balaguer vaig tenir l'oportunitat de sentir, més aviat aprendre d'un dels grans de la literatura Infantil i Juvenil, el senyor Emili Teixidor. Des de l'Ocell de Foc, escrit a l'any 1971 ens ha regalat un munt d'obres, ja clàssics per a la literatura catalana. El seu llibre PA NEGRE, li ha portat un gran èxit portat a les pantalles. Però en aquest cas presentava el seu llibre "Els Convidats". Després de deixar no feia gaires dies la clínica, doncs no s'ha trobat bé de salut, ha tingut la gentilesa de mantenir el seu compromís de visitar la biblioteca més gran de Sant Boi. M'he trobat amb un home senzill, agraït de la nostra assistència i amb bon tot i que degut a trobar-se en procés de recuperació, estic segura hagués expressat més contundentment. Deixant a part el tema del llibre, que per cert no he llegit però ho faré, compartiré amb vosaltres paraules i reflexions d'aquest veterà auto

Quan dic que m'agrada la narrativa que s'utilitzava en el segle XIX faig una integració total de les modes en el seu conjunt, robes elegants, rellotges que pengen dels escots o de les butxaques dels pantalons dels senyors, calesses amb els seus corresponents cavalls, ciutats i pobles amb una arquitectura exquisida...... i BARRETS , de totes formes colors i utilitats. Ai!!!! que en seria d'aquesta època sense els barrets. Tinc el plaer de proposar-vos la primera obra literària de Charles Dickens quan aquest només comptava amb vint-i-quatre anys. Es tracta de ELS PAPERS PÒSTUMS DEL CLUB PICKWICK. Aquesta obra mestra va tenir molt d'èxit en el seu moment, una de les seves particularitats va ser que va captivar tant a les grans esferes Londinenques com en els ambients més humils. Es va escriure per capítols acompanyats de les il.lustracions del gran Robert Seymour, un dibuixant amb més prestigi que el encara jove Dickens, i junts van fer del Club Pickwick una obra

LITERATURA INFANTIL- LA PASTANAGA VALENTA CONTES ESCRITS PER ROSA BRIBAS La Pastanaga Valenta està un xic avorrida al seu cau, on viu amb els seus cosins i la Tieta Patata. Un dia sent com parlem de la seva gran família: ELS TUBÈRCULS i de lo importants que són per a l'alimentació de èssers vius. Així que decideix anar a cercar preguntes sobre el seu orígen. Durant el camí coneix personatges de tota mena, i es troba en més d'un embolic. Però finalment se'n surt i acaba trobant les respostes que buscava i moltes experiències més. Un relat que enamorarà a grans i petits.