Txelo Vidal o el blog de rosa bribas

                                  Darreres lletres amb sentit                                                                                                                          DEFINIT-INDEFINIT        Hola, tu,       M’he decidit a escriure’t. El motiu no el sé o... més ben dit, se m’ha oblidat. Però ja no m’importa, no recordar la raó.  Fa tant de temps, que oblido les coses, que ja he après que tinguin el precís sentit  immediat. Però insisteixo, el més important és que  m’he decidit a fer-ho.    Suposo que ens coneixem de fa anys. Ho detecto per la manera que tens de parlar-me, i per les coses que m’expliques un cop i un altre, que fèiem sovint. Jo t’escolto amb atenció, no creguis. M’interessa i m’agraden totes les històries que em contes. Fins que,  de sobte, algun parany intern, algunes vagueries amb la missió de jugar-me males passades, ensopeguen expressament, dins el meu cap, per fer trontollar la connexió que tinc amb tu, i amb les teves paraules. Alesh

                                                                  ¡SALERO! ¡Que salá que eres! – Le decía todo el mundo a mi hermana , cuando apenas levantaba un palmo del suelo. Yo no tenía sus gracias. Quizás, porque a lo mejor necesitaba tomar más sal. Entonces, comencé a salar las comidas. Incluso la tomaba hasta en el yogurt. -¡No se tiene que abusar de la sal! Al final te voy a tener que llevar al médico, con esa manía que te ha cogido, de salarlo todo. –Me gritó mamá-. La sal se acabó convirtiendo en una autèntica obsesión para mi. Por otro lado, las relaciones con mi madre empeoraban. -¡Pues a Marisol le sienta divinamente! –Grité-. -¡Que caràcter que tiene el niño! –Le comentaba mi madre a una vecina-. Lo diferentes que son los dos hermanos. Uno el sol, la otra, la luna. ¡Ya lo tengo! Era evidente que la sal, no estaba hecha para mí. Lo mío era, el azucar. ©txeoividal

CLICA AQUÍ!!!!                      http://bibliotecavirtual.diba.cat/trobada-clubs-lectura CLICA AQUÍ TAMBÉ!!     EL PLAER D'ESCOLTAR HISTÒRIES.. Fa unes setmanes vaig tenir l'oportunitat de gaudir de dos grans gèneres de l'art; la LITERATURA i el TEATRE. La trobada de clubs de lectura va aplegar més de 1.500 persones aficionades als CLUBS DE LECTURA entre les que hem trobo. VA SER FASCINANT, us ho juro!!! a més amanit amb una obra literària Adreça desconeguda,  de l'autora  Kathrine Kressmann Taylor i portada al teatre per dos grans actors; Lluís Homar i Eduard Fernández Us ho explico per compartir i convidar-vos a que proveu una pràctica molt popularitzada a Catalunya i arreu.  Però en el cas del meu club som una minoria, ja que som de lectura en veu alta. No us podeu imaginar tot el que aporta compartir un llibre amb moltes veus. Us ho recomano. Els darrers dies de la trobada la televisió local de Molins de Rei, varen venir per entrevistar-nos, tal