Txelo Vidal o el blog de rosa bribas

En els darrers dies he estat observant com la educació li anava guanyant la partida a la improvisació davant la vida. Si si, perquè de vegades, en nom de la educació ens comportem de manera absurda i perdem oportunitats meravelloses de... viure. Es clar, s'ha de ser civilitzat, ja que és un bé inestimable per a la bona conducta social però... sovint confonem la educació amb l' adoctrinament salvatge, que no ens permet actuar amb el cor si no que ho fem directament amb el cap. A ser tant complit i correcte ens poden haver portat diverses experiències de la vida però tristament en alguns cops, en hi acostumen nosaltres solets. I això, malauradament, ens arrossega a demanar inclús permís per a fer feliços a la gent. I en conseqüència, els nostres interlocutors, per el mateix principi i per no molestar, diuen que no.  Així doncs, no mal-interpretem la educació amb la cohibició. Els bons propòsits i iniciatives que se'ns acudeixin per compartir amb els

Les propostes de les darreres sèries tenen una clara reminiscència del passat, i moltes concretament del segle XIX. i es que la veritat, va ser una època encantadora però també plena d'invents, misteris, art de tota mena... Com no escenificar històries en un aparador tant suggerent??? La Televisió de Catalunya, (TV3), ha portat una proposta americana d'un inspector que recorda molt a Sherlock Homes , emblemàtic personatge del no menys interessant escriptor que el va crear Sir Arthur Conan Doyle La veritat es que estic encantada amb la proposició televisiva de casa i es que encara hi han un motiu més que el de la meva predilecció en quan a temàtica. Es una sèrie en la que de moment no he detectat escenes que un nen o nena (d'una certa edat, s'enten), no pugui veure perquè tingui un contingut no apte. Així doncs, a gaudir d'unes tardes de setembre, plenes de misteri!!! http://www.tv3.cat/videos/4662611/Careta-dEls-misteris-den-Murdoch

Des del  Van Gogh Museum , les pintures del artista cobren vida animades per una suggerent música  que desperta els sentits en un magnífic dia assolejat d'estiu.... 3 minuts d'impressionisme...

Punsetmania...

Punsetmania...

L'article te un parell d'anys però avui me l'ha enviat una persona amb una implicació molt directa amb el món de l'educació tot reflexionant sobre les futures generacions d'adolescents que un dia esdevindran persones adultes amb drets i obligacions, d'això segon, (de les obligacions...), els pares hem passat a un estat de constant patiment perquè no pateixin els nostres fills. Però... potser com diu l'article, per a mi, molt reflexiu,   cal "entrenar" als nostres fills a la vida "real" i donar-lis, la oportunitat de que tinguin una tolerància sana a la frustració. Sí, perquè, si volem que tinguin anhels i instint de superació, hem de tenir molt clar que NO els hi podem donar tot mastegat i encara que ens llepem els bigotis orgullosos pensant que no ho fem... si que els hi consentim massa. M'apunto la reflexió i os convido a que ho feu amb mi. Constructores de personas

En una societat on cada vegada les coses tenen menys màgia, menys preàmbuls per trobar la felicitat, menys fe en un mateix i en les sorpreses que et pot donar la vida... un film que et retorna a l'interiorisme, a les proeses de construir-se cada dia, a la força que resideix en un mateix, una oda a la capacitat humana de ser místics...

Relat per a adults...                 La oscuridad de la noche había envuelto de descanso y quietud a la ciudad.  Con las primeras luces del alba, se rompía el incansable ciclo para dar paso a la mañana,  que entraba gloriosa, dando la bienvenida con numerosos sonidos urbanos y los reconfortables colores que ofrece el amanecer. Los viejos olmos henchidos de distinción, engalanaban la ciudad con su atuendo agreste. Una tropa de gorriones acomodados en las resignadas ramas, gorgoteaban con entusiasmo sus primeras impresiones matutinas provocando con sus dinámicos movimientos que las hojas se unieran a ellos en una delicada sinfonía, anuncio del recién estrenado día.       Ella contemplaba el espectáculo mientras se quitaba su uniforme en el vestuario. Cerró su taquilla y se dispuso a regresar a su casa. Comenzaba a acercarse sigilosamente el invierno. La temperatura cálida y aséptica del hospital impedía constatar la verdadera vida más allá de las blancas paredes del ce