L'article te un parell d'anys però avui me l'ha enviat una persona amb una implicació molt directa amb el món de l'educació tot reflexionant sobre les futures generacions d'adolescents que un dia esdevindran persones adultes amb drets i obligacions, d'això segon, (de les obligacions...), els pares hem passat a un estat de constant patiment perquè no pateixin els nostres fills. Però... potser com diu l'article, per a mi, molt reflexiu, cal "entrenar" als nostres fills a la vida "real" i donar-lis, la oportunitat de que tinguin una tolerància sana a la frustració. Sí, perquè, si volem que tinguin anhels i instint de superació, hem de tenir molt clar que NO els hi podem donar tot mastegat i encara que ens llepem els bigotis orgullosos pensant que no ho fem... si que els hi consentim massa. M'apunto la reflexió i os convido a que ho feu amb mi. Constructores de personas