Dic a la dona i prou perquè l'adjectiu treballadora quan es parla del gènere femení ja està adherit al seu cor. Sento agraïment per totes les dones de generacions anteriors que van lluitar, patir, plorar.... morir fins i tot, per aconseguir el que ara tenim, LLIBERTAT i que de tant en tant, i més en un dia com avui cal recordar. Que no sempre s'ha tingut els drets i les oportunitats actuals i sempre estarem en deute amb elles. Hem venen al cap moltes dones però en destacaré una i tots vosaltres podeu fer el mateix, aquí, en el meu humil blog. per deixar constància del record i l'admiració que sentim per elles. No cal que sigui ningú conegut ja que totes i cadascuna de les dones som especials i úniques. La meva filla Gala i jo aquest estiu ens miràvem un programa de la televisió que s'anomenava MUJERES EN LA HISTÒRIA, i d'entre moltes li va cridar l'atenció dues: la Roldana (Ana Roldán, escultora) i Emilia Pardo Bazán, d'aquesta darrera per el meu amor
Literatura, art i curiositats...