Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2013
Enid Blyton Sempre m'ha agradat.. aquelles històries en que els nens, les nenes i les seves íntimes aventures quedaven al marge de "la llei" o.. al marge dels adults. En el cas dels llibres, a mi personalment m'encantaven els d'aquesta escriptora; el valor de l'amistat i de la força que es fa, amb la unió. La meva novel.la (sense editar) de Cromàtica!, te impregnat aquest sentiment, rescatat dels llibres de la Enid. Aventures, crims, delictes que finalment una colla de nens i nenes resolien, hem donàvem la sensació de que encara que fos una nena, podia amb tot. Aquesta valentia m'ha acompanyat sempre, i en part, se la dec als meus pares, que a la meva infantesa hem van rodejar de llibres i tebeos i.. a tu, Enid, que m'encantaven les teves aventures, les de los cinco i també les de Claudina, al internat. Encara esclato de riure quan recordo un episodi de "Claudina en Santa Clara" quan, la nena peta una bomba fètida a la classe.
Nens i nenes!!! Aquí teniu una breu història de qui va ser un dels més grans escriptors de l'època victoriana. No deixeu de demanar que os expliquin coses sobre els seus personatges... Charles Dickens Grandes Esperanzas CAPITULO I Como mi apellido es Pirrip y mi nombre de pila Felipe, mi lengua infantil, al querer pronunciar ambos nombres, no fue capaz de decir nada más largo ni más explícito que Pip. Por consiguiente, yo mismo me llamaba Pip, y por Pip fui conocido en adelante. Digo que Pirrip era el apellido de mi familia fundándome en la autoridad de la losa sepulcral de mi padre y de la de mi hermana, la señora Joe Gargery, que se casó con un herrero. Como yo nunca conocí a mi padre ni a mi madre, ni jamás vi un retrato de ninguno de los dos, porque aquellos tiempos eran muy anteriores a los de la fotografía, mis primeras suposiciones acerca de cómo serían mis padres se derivaban, de un modo muy poco razonable, del aspecto de su losa sepulcral. La forma de las