LA FELICITAT...

En els darrers dies he estat observant com la educació li anava guanyant la partida a la improvisació davant la vida.

Si si, perquè de vegades, en nom de la educació ens comportem de manera absurda i perdem oportunitats meravelloses de... viure.

Es clar, s'ha de ser civilitzat, ja que és un bé inestimable per a la bona conducta social però... sovint confonem la educació amb l'adoctrinament salvatge, que no ens permet actuar amb el cor si no que ho fem directament amb el cap.

A ser tant complit i correcte ens poden haver portat diverses experiències de la vida però tristament en alguns cops, en hi acostumen nosaltres solets.

I això, malauradament, ens arrossega a demanar inclús permís per a fer feliços a la gent. I en conseqüència, els nostres interlocutors, per el mateix principi i per no molestar, diuen que no. 

Així doncs, no mal-interpretem la educació amb la cohibició.

Els bons propòsits i iniciatives que se'ns acudeixin per compartir amb els demés les hem de portar a terme encara que dubtem o pensem que no és una bona idea,  ja que al final per por, ni donem, ni rebem.