Passa al contingut principal

EL SEGLE XIX, DE MODA...

Les propostes de les darreres sèries tenen una clara reminiscència del passat, i moltes concretament del segle XIX. i es que la veritat, va ser una època encantadora però també plena d'invents, misteris, art de tota mena... Com no escenificar històries en un aparador tant suggerent???
La Televisió de Catalunya, (TV3), ha portat una proposta americana d'un inspector que recorda molt a Sherlock Homes, emblemàtic personatge del no menys interessant escriptor que el va crear Sir Arthur Conan Doyle

La veritat es que estic encantada amb la proposició televisiva de casa i es que encara hi han un motiu més que el de la meva predilecció en quan a temàtica. Es una sèrie en la que de moment no he detectat escenes que un nen o nena (d'una certa edat, s'enten), no pugui veure perquè tingui un contingut no apte.

Així doncs, a gaudir d'unes tardes de setembre, plenes de misteri!!!

http://www.tv3.cat/videos/4662611/Careta-dEls-misteris-den-Murdoch

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Darreres lletres amb sent

                                  Darreres lletres amb sentit                                                                                                                          DEFINIT-INDEFINIT        Hola, tu,       M’he decidit a escriure’t. El motiu no el sé o... més ben dit, se m’ha oblidat. Però ja no m’importa, no recordar la raó.  Fa tant de temps, que oblido les coses, que ja h...

LITERATURA INFANTIL

LITERATURA INFANTIL- LA PASTANAGA VALENTA CONTES ESCRITS PER ROSA BRIBAS La Pastanaga Valenta està un xic avorrida al seu cau, on viu amb els seus cosins i la Tieta Patata. Un dia sent com parlem de la seva gran família: ELS TUBÈRCULS i de lo importants que són per a l'alimentació de èssers vius. Així que decideix anar a cercar preguntes sobre el seu orígen. Durant el camí coneix personatges de tota mena, i es troba en més d'un embolic. Però finalment se'n surt i acaba trobant les respostes que buscava i moltes experiències més. Un relat que enamorarà a grans i petits.
                                                                  ¡SALERO! ¡Que salá que eres! – Le decía todo el mundo a mi hermana , cuando apenas levantaba un palmo del suelo. Yo no tenía sus gracias. Quizás, porque a lo mejor necesitaba tomar más sal. Entonces, comencé a salar las comidas. Incluso la tomaba hasta en el yogurt. -¡No se tiene que abusar de la sal! Al final te voy a tener que llevar al médico, con esa manía que te ha cogido, de salarlo todo. –Me gritó mamá-. La sal se acabó convirtiendo en una autèntica obsesión para mi. Por otro lado, las relaciones con mi madre empeoraban. -¡Pues a Marisol le sienta divinamente! –Grité-. -¡Que caràcter que tiene el niño! –Le comentaba mi madre a una vecina-. Lo diferentes que son los dos hermanos. Uno el sol, la otra, la lu...