No tenir por..

FRAGMENT DE CROMÀTICA! LA ILLA DELS COLORS

(...........)Recomano clicar la música per llegir

La platja estava tranquil·la.

Només algunes persones passejaven tot gaudint dels primers raigs de

sol que començaven a escalfar agradablement.

El noi es va aproximar a la vora del mar. Li atreia el soroll que feien les onades en arribar a la sorra de la platja.

Li semblava un so que venia de dins de l'ànima  era com la seva respiració, es sentia part d'aquella matèria humida i blava.

Es va aproximar un xic mes.

Aquest cop, va deixar que l'aigua, acaricies suaument els dits dels seus peus.

Era fresca, neta, renovada per un nou dia.

Aquesta fredor va ser com un corrent que va posar en marxa els sentits adormits del Miquel i va tenir ganes de córrer.

Les cames van  agafar embranzida, cada cop mes força, mes potencia. I sense adonar-se'n, es va deixar portar per aquell sentiment.

En pocs segons va emprendre una carrera, on la finalitat era buscar-se a sí mateix.

La suor no va trigar gaire en aparèixer, li va començar a caure del front, després pel coll i l'esquena.  Ara, amb la pell mullada, experimentava una restaurada vitalitat amb el contacte de l'aire.

Mentre duia a terme aquella cursa per descobrir el seu destí, els pensaments, igual que el seu cos, també es trobaven en estat d'alerta i molt actius.

Imatges i records anaven i venien tot mostrant-li qui havia estat fins ara i qui volia ser.

Córrer, només per plaer, va fer que el noi se'n adonés de sentiments que tenia amagats en un pou on, per por, mai s'havia parat a mirar, el que hi havia a dins.

Sí, era això, en Miquel començava a no ser el mateix que havia sigut fins ara.

A dins seu, naixia un noi mes fort, mes segur.