Passa al contingut principal
Enid Blyton



Sempre m'ha agradat.. aquelles històries en que els nens, les nenes i les seves íntimes aventures quedaven al marge de "la llei" o.. al marge dels adults.
En el cas dels llibres, a mi personalment m'encantaven els d'aquesta escriptora; el valor de l'amistat i de la força que es fa, amb la unió.
La meva novel.la (sense editar) de Cromàtica!, te impregnat aquest sentiment, rescatat dels llibres de la Enid.
Aventures, crims, delictes que finalment una colla de nens i nenes resolien, hem donàvem la sensació de que encara que fos una nena, podia amb tot.
Aquesta valentia m'ha acompanyat sempre, i en part, se la dec als meus pares, que a la meva infantesa hem van rodejar de llibres i tebeos i.. a tu, Enid, que m'encantaven les teves aventures, les de los cinco i també les de Claudina, al internat.
Encara esclato de riure quan recordo un episodi de "Claudina en Santa Clara" quan, la nena peta una bomba fètida a la classe.
Quants cops vaig estar temptada de fer-ho jo!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Darreres lletres amb sent

                                  Darreres lletres amb sentit                                                                                                                          DEFINIT-INDEFINIT        Hola, tu,       M’he decidit a escriure’t. El motiu no el sé o... més ben dit, se m’ha oblidat. Però ja no m’importa, no recordar la raó.  Fa tant de temps, que oblido les coses, que ja h...

LITERATURA INFANTIL

LITERATURA INFANTIL- LA PASTANAGA VALENTA CONTES ESCRITS PER ROSA BRIBAS La Pastanaga Valenta està un xic avorrida al seu cau, on viu amb els seus cosins i la Tieta Patata. Un dia sent com parlem de la seva gran família: ELS TUBÈRCULS i de lo importants que són per a l'alimentació de èssers vius. Així que decideix anar a cercar preguntes sobre el seu orígen. Durant el camí coneix personatges de tota mena, i es troba en més d'un embolic. Però finalment se'n surt i acaba trobant les respostes que buscava i moltes experiències més. Un relat que enamorarà a grans i petits.
                                                                  ¡SALERO! ¡Que salá que eres! – Le decía todo el mundo a mi hermana , cuando apenas levantaba un palmo del suelo. Yo no tenía sus gracias. Quizás, porque a lo mejor necesitaba tomar más sal. Entonces, comencé a salar las comidas. Incluso la tomaba hasta en el yogurt. -¡No se tiene que abusar de la sal! Al final te voy a tener que llevar al médico, con esa manía que te ha cogido, de salarlo todo. –Me gritó mamá-. La sal se acabó convirtiendo en una autèntica obsesión para mi. Por otro lado, las relaciones con mi madre empeoraban. -¡Pues a Marisol le sienta divinamente! –Grité-. -¡Que caràcter que tiene el niño! –Le comentaba mi madre a una vecina-. Lo diferentes que son los dos hermanos. Uno el sol, la otra, la lu...