El dia del seu aniversari, els seus pares li han preparat una festa on estan convidats alguns companys de la classe.
Miquel somia amb el nou vídeojoc de moda i està quasi convençut que serà el que el seus pares li regalaran per el seu aniversari.
Però... el malson comença quan descobreix que no és aquest el regal, ni de lluny.
El present és una "carta" en la que està convidat a passar quatre dies amb els seus pares en un poble de la costa. Res més lluny del seu desitj.
".... Quan en Miquel va acomiadar al últim del
seus companys d'escola, va marxar a l'habitació i es va quedar tot sol.
En moments d'ensorrament i cataclisme
existencial es tancava a la seva habitació. Era el seu espai, sentia que era
l'amo i senyor, on regnava al seu capritx.
Es va tombar al llit tot decebut i
malhumorat.
“Ara, resulta que el que havien decidit per
fer-me un regal d’aniversari, era una excursió”.
I QUI VOL ANAR D'EXCURSIÓ AMB ELS PARES???, -va dir en veu alta i empipat-. “nen
menja, escolta, si vols sortir amb la bici, recorda que has de fer els deures,
les obligacions primer.
No hem cansaré de dir-ho, eh Miquel?”.
Si, pare, diria cansat
de repetir la mateixa cançoneta....."
De totes maneres.. tot començaria a cambiar en arribar al poble i veure "la noi dels llençols".
En poc temps, la previsible i controlada vida del noi es veu immersa en una aventura que supera amb escreix a qualsevol dels jocs digitals als que està acostumat.
Desde la illa de Cromàtica, rep uns missatges no gaire clars, però el que sí es segur es que es troben en un terrible perill i necessiten ajuda.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada