Passa al contingut principal

La Puríssima a Sant Boi

Comentaris

  1. ola mama!!!!
    m'agrada molt el teu blok m'agrada perque redactes molt be la historia de escriptors famosos al mon de la literatura infantil tan com juvenil...
    aquest blok s'asemble molt a tu tot tan clasic...
    bueno..doncs tambe t'he de dir que estaria molt be que posesis tambe coses de Agatha Chistie la reina del misteri!!
    M'agrada tambe perque poses dones importants al mon de la historia com:Emilia Pardo Bazan i moltes mes..
    as posat coses perque els nens tambe puguin llegir el blok contes de Beatrix Potter molt divertits i estimulants
    i per cert que no son gaires nous mes be son antics
    adeu!!!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Gala per el teu comentari!!!
    En breu, intentaré penjar alguna cosa de la teva escriptora preferida i com que sé que Poirot és el personatge que més t'agrada faré un post d'ell al qual pots afegir el que et sembli, d'acord???

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Darreres lletres amb sent

                                  Darreres lletres amb sentit                                                                                                                          DEFINIT-INDEFINIT        Hola, tu,       M’he decidit a escriure’t. El motiu no el sé o... més ben dit, se m’ha oblidat. Però ja no m’importa, no recordar la raó.  Fa tant de temps, que oblido les coses, que ja h...

LITERATURA INFANTIL

LITERATURA INFANTIL- LA PASTANAGA VALENTA CONTES ESCRITS PER ROSA BRIBAS La Pastanaga Valenta està un xic avorrida al seu cau, on viu amb els seus cosins i la Tieta Patata. Un dia sent com parlem de la seva gran família: ELS TUBÈRCULS i de lo importants que són per a l'alimentació de èssers vius. Així que decideix anar a cercar preguntes sobre el seu orígen. Durant el camí coneix personatges de tota mena, i es troba en més d'un embolic. Però finalment se'n surt i acaba trobant les respostes que buscava i moltes experiències més. Un relat que enamorarà a grans i petits.
                                                                  ¡SALERO! ¡Que salá que eres! – Le decía todo el mundo a mi hermana , cuando apenas levantaba un palmo del suelo. Yo no tenía sus gracias. Quizás, porque a lo mejor necesitaba tomar más sal. Entonces, comencé a salar las comidas. Incluso la tomaba hasta en el yogurt. -¡No se tiene que abusar de la sal! Al final te voy a tener que llevar al médico, con esa manía que te ha cogido, de salarlo todo. –Me gritó mamá-. La sal se acabó convirtiendo en una autèntica obsesión para mi. Por otro lado, las relaciones con mi madre empeoraban. -¡Pues a Marisol le sienta divinamente! –Grité-. -¡Que caràcter que tiene el niño! –Le comentaba mi madre a una vecina-. Lo diferentes que son los dos hermanos. Uno el sol, la otra, la lu...