Ei!! Mireu... he cercat la biografia d'aquesta dona la qual en aquest gèlid més de febrer es cel.lebra el 161 anys de la seva mort al 53 anys.
QUE QUI ÉS???? ni més ni menys que la creadora de FRANKENSTEIN, si.... ja sé que van ser dos científics qui van trobar la fórmula de fer cobrar vida als morts mitjançant experiments i una bona dosi electricitat però sense ELLA tampoc ells existirien...... No us perdeu la seva història.
Biografia:
Mary Shelley va néixer a Londres, Anglaterra. Era la segona filla d'una famosa feminista, educadora i escriptora, Mary Wollstonecraft, i d'un filòsof liberal també famós, William Godwin. La seva mare va morir deu dies després del seu naixement i el seu pare es va tornar a casar de seguida. Sota la seva tutela, Mary va rebre una excel·lent educació inusual per a les dones d'aquella època, cosa que tenia a veure amb els pensaments sobre la diferència de gèneres de la seva mare, i que repercutiria en el seu futur de forma notable. Mary va consolar-se amb els seus estudis i amb Percy, que sempre seria, tot i la desil·lusió i la tragèdia, l'amor de la seva vida. Percy, també estava satisfet amb la seva nova parella en aquells primers anys. El complaïa que Mary "pogués sentir la poesia i entendre la filosofia". Mary i Percy compartien el gust per les llengües i la literatura, pel que gaudien llegint i discutint de llibres junts. El maig de 1816, la parella juntament amb Jane (després Claire) Clairmont, van viatjar al llac Ginebra per estiuejar a prop del llac Léman, amb famós i polèmic poeta Lord Byron, que en el seu recent afer amb Claire l'havia deixat embarassada. Pel que fa a la literatura, va ser un estiu molt productiu: Percy va començar a treballar en Hymn To Intellectual Beauty i Mont Blanc. Van estar obligats per les condicions climàtiques de l'"Any sense estiu" a estar-se dins de casa. Una tarda el grup de joves intel·lectuals i poetes, inspirats per les històries de fantasmes, van decidir muntar una competició d'històries fantasmagòriques. Un convidat, el Dr. John Polidori, va tenir la idea de El vampir, que més tarda es convertiria en una influència per a Bram Stoker i la seva novel·la Dràcula. Altres convidats van contar històries igualment terrorífiques, però Mary es va sentir incapaç d'inventar-ne cap. Aquella nit, malgrat tot, va tenir un malson en el qual va veure "un pàl·lid estudiant de males arts agenollat davant l'ent que acabava de crear". Es va decidir llavors a escriure aquella mateixa nit, iniciant així la que esdevindria una de les obres més representatives del Romanticisme. Mary va utilitzar diverses fons, entre altres el mite d'Ovidi. La influència de John Milton, El paradís perdut, també hi és evident. Mary i Percy eren vegetarians i defensors del animals, cosa que repercutiria en la seva obra: per exemple, Frankenstein és vegetarià. De tornada cap a Anglaterra el setembre de 1816, la parella va haver de sofrir la pèrdua de dos familiars en un període relativament curt, i el novembre, la germanastra més gran de Mary, Fanny Imlay, va abandonar la casa dels Godwin i va començar una vida nova independent. El 30 de desembre de 1816, poc després de la mort de Harriet, Percy i Mary es van casar, amb el consentiment de Goldwin. Mary no va aconseguir la custòdia dels fills de Percy però la seva carrera literària va guanyar prestigi quan, la primavera de 1817, va acabar Frankenstein. En els anys següents el matrimoni va tenir quatre fills, tres dels quals moririen, sobrevivint-ne només el quart, Percy Florence Shelley, nascut el 1819. Els Shelley van canviar de domicili diverses vegades dins d'Anglaterra i Itàlia. El juliol de 1822, Percy va morir i, arrel d'aixó, és publicà algun material inèdit seu en els següents anys immediats sobretot i algunes en anys molt posteriors, com Matilda, que és una novel·la curta que no es va publicar fins al 1950 ja que tocava el tema de l'incest i el seu pare temia que es notessin matisos autobiogràfics. Mary Shelley va morir l'1 de febrer de 1851, quan tenia 53 anys, a Londres i va ser enterrada als terrenys de l'església de St. Peter's a Bournemouth, Dorset.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada