L'altre dia vaig recordar aquest conte que... tot i que certament te un final una mica tràgic (no tots els contes tenen un final feliç i es que de vegades el final no és necessàriament el més important), al meu entendre te un missatge d'amor i de superació magnífic.
És un conte que tothom coneix i que el nostre amic Hans Christian Andersen ens deixa autèntiques lliçons de vida.
Aquesta història en concret valora la poca o gairebé inexistent atenció que fa la ballarina a la manca de la cama del soldat. El seu amor està per sobre de qualsevol minusvalidesa.
El soldat per la seva banda supera qualsevol adversitat tot i tenir un obstacle físic que supera amb valentia. També el tarannà d'orgull i solemnitat que ens demostra el soldadet de plom davant la seva discapacitat es d'admirar.
Una part important és també que el propietari d'aquesta singular joguina, es a dir el nen, te a com a preferit precisament el soldat sense cama a tots els soldats que completen la capsa on son guardats.
M'agradaria recordar amb vosaltres aquest conte ja que el podem utilitzar en moments en que es parli amb els més menuts de les discapacitats físiques i la manera d'afrontar-les o senzillament viure-les amb naturalitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada