Passa al contingut principal

Xerrada d'escriptors....Ana Mª Matute, Emili Teixidor, Maite Carranza..... " LA PORTA DE LA FANTASIA"

Cal escoltar el món fantàstic que viu amb nosaltres, és una visió que jo sempre defenso.
Un personatge fictici que ens ensenya la part més crua i més tendre de la bogeria. 
El Quixot ja ho deia :
"EL BOIG ÉS QUI ES MIRA EL MÓN TAL I COM ÉS, NO EL QUI SE'L MIRA COM LI AGRADARIA QUE FOS"
Es una visió molt positivista i que és necessària per tenir força en canviar les coses.
La fantasia "dins d'uns paràmetres" es la mel que fa endolcir la realitat de la vida i que ens porta a espais íntims on d'alguna manera ens ensenyen maneres diferents d'entendre les coses.

http://www.tv3.cat/videos/3460270/La-porta-de-la-fantasia
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Unknown22 d’agost del 2011, a les 2:36

    Dona, potser que estigui una mica boig pero prefereixo veure el mon tal com es i després treballar per que sigui com m'agradaría que fos.

    Com a molt, de vagades, veig el mon com podría arribar a ser, si estic negatiu em poso a plorar pero si estic positiu em poso a somniar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Darreres lletres amb sent

                                  Darreres lletres amb sentit                                                                                                                          DEFINIT-INDEFINIT        Hola, tu,       M’he decidit a escriure’t. El motiu no el sé o... més ben dit, se m’ha oblidat. Però ja no m’importa, no recordar la raó.  Fa tant de temps, que oblido les coses, que ja h...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LITERATURA INFANTIL

LITERATURA INFANTIL- LA PASTANAGA VALENTA CONTES ESCRITS PER ROSA BRIBAS La Pastanaga Valenta està un xic avorrida al seu cau, on viu amb els seus cosins i la Tieta Patata. Un dia sent com parlem de la seva gran família: ELS TUBÈRCULS i de lo importants que són per a l'alimentació de èssers vius. Així que decideix anar a cercar preguntes sobre el seu orígen. Durant el camí coneix personatges de tota mena, i es troba en més d'un embolic. Però finalment se'n surt i acaba trobant les respostes que buscava i moltes experiències més. Un relat que enamorarà a grans i petits.
7 comentaris
Més informació
                                                                  ¡SALERO! ¡Que salá que eres! – Le decía todo el mundo a mi hermana , cuando apenas levantaba un palmo del suelo. Yo no tenía sus gracias. Quizás, porque a lo mejor necesitaba tomar más sal. Entonces, comencé a salar las comidas. Incluso la tomaba hasta en el yogurt. -¡No se tiene que abusar de la sal! Al final te voy a tener que llevar al médico, con esa manía que te ha cogido, de salarlo todo. –Me gritó mamá-. La sal se acabó convirtiendo en una autèntica obsesión para mi. Por otro lado, las relaciones con mi madre empeoraban. -¡Pues a Marisol le sienta divinamente! –Grité-. -¡Que caràcter que tiene el niño! –Le comentaba mi madre a una vecina-. Lo diferentes que son los dos hermanos. Uno el sol, la otra, la lu...
2 comentaris
Més informació