Passa al contingut principal

CROMÀTICA

Miquel és un noi tímit, amb pocs amics i amb una forta atracció cap als vídeojocs.
El dia del seu aniversari, els seus pares li han preparat una festa on estan convidats alguns companys de la classe.
Miquel somia amb el nou vídeojoc de moda i està quasi convençut que serà el que el seus pares li regalaran per el seu aniversari.
Però... el malson comença quan descobreix que no és aquest el regal, ni de lluny.
El present és una "carta" en la que està convidat a passar quatre dies amb els seus pares en un poble de la costa. Res més lluny del seu desitj.


".... Quan en Miquel va acomiadar al últim del seus companys d'escola, va marxar a l'habitació i es va quedar tot sol.

En moments d'ensorrament i cataclisme existencial es tancava a la seva habitació. Era el seu espai, sentia que era l'amo i senyor, on regnava al seu capritx.

Es va tombar al llit tot decebut i malhumorat.

“Ara, resulta que el que havien decidit per fer-me un regal d’aniversari, era una excursió”.

I QUI VOL ANAR D'EXCURSIÓ AMB ELS PARES???, -va dir en veu alta i empipat-. “nen menja, escolta, si vols sortir amb la bici, recorda que has de fer els deures, les obligacions primer.
No hem cansaré de dir-ho, eh Miquel?”.

           Si, pare, diria cansat de repetir la mateixa cançoneta....."



De totes maneres.. tot començaria a cambiar en arribar al poble i veure "la noi dels llençols".

En poc temps, la previsible i controlada vida del noi es veu immersa en una aventura que supera amb escreix a qualsevol dels jocs digitals als que està acostumat.
Desde la illa de Cromàtica, rep uns missatges no gaire clars, però el que sí es segur es que es troben en un terrible perill i necessiten ajuda.




 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

                                                                  ¡SALERO! ¡Que salá que eres! – Le decía todo el mundo a mi hermana , cuando apenas levantaba un palmo del suelo. Yo no tenía sus gracias. Quizás, porque a lo mejor necesitaba tomar más sal. Entonces, comencé a salar las comidas. Incluso la tomaba hasta en el yogurt. -¡No se tiene que abusar de la sal! Al final te voy a tener que llevar al médico, con esa manía que te ha cogido, de salarlo todo. –Me gritó mamá-. La sal se acabó convirtiendo en una autèntica obsesión para mi. Por otro lado, las relaciones con mi madre empeoraban. -¡Pues a Marisol le sienta divinamente! –Grité-. -¡Que caràcter que tiene el niño! –Le comentaba mi madre a una vecina-. Lo diferentes que son los dos hermanos. Uno el sol, la otra, la luna. ¡Ya lo tengo! Era evidente que la sal, no estaba hecha para mí. Lo mío era, el azucar. ©txeoividal

LITERATURA INFANTIL

LITERATURA INFANTIL- LA PASTANAGA VALENTA CONTES ESCRITS PER ROSA BRIBAS La Pastanaga Valenta està un xic avorrida al seu cau, on viu amb els seus cosins i la Tieta Patata. Un dia sent com parlem de la seva gran família: ELS TUBÈRCULS i de lo importants que són per a l'alimentació de èssers vius. Així que decideix anar a cercar preguntes sobre el seu orígen. Durant el camí coneix personatges de tota mena, i es troba en més d'un embolic. Però finalment se'n surt i acaba trobant les respostes que buscava i moltes experiències més. Un relat que enamorarà a grans i petits.

Notícies ....

Durant la setmana blanca alguns programes de ràdio s'han fet eco d'aquesta nova "proposta educativa" i  li han dedicat uns minuts dels seus espais. Un d'aquests programes ha sigut el que presenta i dirigeix en Miquel Murga "TENIM UN PROBLEMA". A part de que evidentment la setmana blanca no sembla "que hagi fet net" dins la conciliació laboral-familiar, he tingut el plaer de poder sentir a la meva filla Gala participant en el programa junt amb el David Murga de entre altres convidats.