Passa al contingut principal

LITERATURA INFANTIL

LITERATURA INFANTIL- LA PASTANAGA VALENTA



CONTES
ESCRITS PER ROSA BRIBAS


La Pastanaga Valenta està un xic avorrida al seu
cau, on viu amb els seus cosins i la Tieta Patata.



Un dia sent com parlem de la
seva gran família:


ELS TUBÈRCULS i de lo importants que són per a
l'alimentació de èssers vius.


Així que decideix anar a cercar preguntes sobre el
seu orígen.


Durant el camí coneix personatges de tota mena, i
es troba en més d'un embolic.


Però finalment se'n surt i acaba trobant les
respostes que buscava i moltes experiències més.



Un relat que enamorarà a
grans i petits.

Comentaris

  1. Hola Rosa,
    Es maco el que dius sobre la literatura infantil, qui no recorda aquells contes que de petits ens explicaven els nostres pares, avis, oncles… abans de anar a dormir! Contes que, després de tot un dia rutinari ens feien somiar en un munt de fantasies i feien volar la nostra imaginació.
    I ara, d’adults, els que continuem tenint aquesta afició per la lectura , podem desconnectar de totes les peripècies del dia a dia y gaudir una estona de les històries que altres han estat capaços d’escriure per nosaltres.
    Admiro a aquestes persones que aconseguiu posar sobre el paper tot aquest mon de fantasia i de creativitat, que com tu dius conviden a tothom a reviure el sisè sentit.

    Pilar

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per les teves paraules, Pilar.
    Sens dubte cal tenir.... cercar... lluitar per fer lloc al món interior dels contes.
    Avui dia es tot una peripècia deixar que voli la imaginació, però la vida és una aventura, de vegades enrevessada, altres meravellosa.
    Però com als contes jo hi crec en els finals feliços i la literatura és un camí únic a la veritat interna, a la llibertat dels sentits.

    ResponElimina
  3. M´agrada molt la teva visio de la vida,crec que faren grans coses tot junts.Salut

    ResponElimina
  4. EDGAR

    M'AGRADA MOLT EL TEU BLOG. TINC NOSTÀLGIA DE LES TARDES A LA BIBLIOTECA DE L'AMAT VERDU,

    UN PETÓ

    ResponElimina
  5. Eres genial , felicidades, me ha gustado mucho tu blog, adelante y no te olvides nunca de soñar despierta, un beso.
    conchi acacio

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Acabo de llegir el teu comentari de novembre en el nostre bloc DE LA LITERATURA A LES CUINES. I he vingut ara a veure el teu bloc, que és una delícia.
    Els contes infantils van ser molt importants sempre,fins i tot ara. M'agraden moltíssim i quan vaig a la biblioteca de Cambrils sempre miro aquests llibres. És clar que hi ha unes magnífiques bibliotecàries que tot ho lluein.
    Una abraçada, Isabel

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

                                                                  ¡SALERO! ¡Que salá que eres! – Le decía todo el mundo a mi hermana , cuando apenas levantaba un palmo del suelo. Yo no tenía sus gracias. Quizás, porque a lo mejor necesitaba tomar más sal. Entonces, comencé a salar las comidas. Incluso la tomaba hasta en el yogurt. -¡No se tiene que abusar de la sal! Al final te voy a tener que llevar al médico, con esa manía que te ha cogido, de salarlo todo. –Me gritó mamá-. La sal se acabó convirtiendo en una autèntica obsesión para mi. Por otro lado, las relaciones con mi madre empeoraban. -¡Pues a Marisol le sienta divinamente! –Grité-. -¡Que caràcter que tiene el niño! –Le comentaba mi madre a una vecina-. Lo diferentes que son los dos hermanos. Uno el sol, la otra, la lu...

L'amistat....

Encara que no ho sembli.. això és el que hem va escriure una amiga per el meu aniversari. Es real, els matins quasi diaris, pasegem plegades, i caminem vora el riu. M'he decidit a desvetllar aquesta part de la meva intimitat perquè malgrat tot.. es cert que qui te un amic, te un tresor. M'agradaria compartir la importància que representa trobar a una persona que has conegut per casualitat i que acabarà sent el teu amic, la teva amiga. Perquè un amic és molt diferent de la resta de relacions emotives que t'envolten. Una abraçada.. Reli Las mañanas de invierno cuando corre el aire frio, ese olor a hierba fresca, con sus gotas de rocío. Los perros se saludan alegres, dando vueltas, ladrando y comenzamos a andar, esos momentos donde comentamos: sentimientos, ilusiones...y de repente un ánade con su cuello color verde metálico, nos hace observarle y salir de nuestras enfrascadas conversaciones, lo miramos un momento, esa paz al verlo levantar el vuelo,...