Passa al contingut principal

L'amistat....

Encara que no ho sembli.. això és el que hem va escriure una amiga per el meu aniversari.
Es real, els matins quasi diaris, pasegem plegades, i caminem vora el riu.
M'he decidit a desvetllar aquesta part de la meva intimitat perquè malgrat tot.. es cert que qui te un amic, te un tresor.
M'agradaria compartir la importància que representa trobar a una persona que has conegut per casualitat i que acabarà sent el teu amic, la teva amiga.
Perquè un amic és molt diferent de la resta de relacions emotives que t'envolten.
Una abraçada.. Reli

Las mañanas de invierno cuando corre el aire frio, ese olor a hierba fresca, con sus gotas de rocío.
Los perros se saludan alegres, dando vueltas, ladrando y comenzamos a andar, esos momentos donde comentamos: sentimientos, ilusiones...y de repente un ánade con su cuello color verde metálico,
nos hace observarle y salir de nuestras enfrascadas conversaciones, lo miramos un momento, esa paz al verlo levantar el vuelo, es un instante, es como si todo dejara de tener importancia.

Se hace el silencio.
Volvemos a caminar, paso sobre  paso...Es como una aventura fabulosa, que nos enseña a que los amigos, son aquellos seres que  preguntan cómo estás y luego se quedan callados a escuchar la respuesta.

En esas mañanas, sé forjo nuestra  amistad.
 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

                                                                  ¡SALERO! ¡Que salá que eres! – Le decía todo el mundo a mi hermana , cuando apenas levantaba un palmo del suelo. Yo no tenía sus gracias. Quizás, porque a lo mejor necesitaba tomar más sal. Entonces, comencé a salar las comidas. Incluso la tomaba hasta en el yogurt. -¡No se tiene que abusar de la sal! Al final te voy a tener que llevar al médico, con esa manía que te ha cogido, de salarlo todo. –Me gritó mamá-. La sal se acabó convirtiendo en una autèntica obsesión para mi. Por otro lado, las relaciones con mi madre empeoraban. -¡Pues a Marisol le sienta divinamente! –Grité-. -¡Que caràcter que tiene el niño! –Le comentaba mi madre a una vecina-. Lo diferentes que son los dos hermanos. Uno el sol, la otra, la luna. ¡Ya lo tengo! Era evidente que la sal, no estaba hecha para mí. Lo mío era, el azucar. ©txeoividal

LITERATURA INFANTIL

LITERATURA INFANTIL- LA PASTANAGA VALENTA CONTES ESCRITS PER ROSA BRIBAS La Pastanaga Valenta està un xic avorrida al seu cau, on viu amb els seus cosins i la Tieta Patata. Un dia sent com parlem de la seva gran família: ELS TUBÈRCULS i de lo importants que són per a l'alimentació de èssers vius. Així que decideix anar a cercar preguntes sobre el seu orígen. Durant el camí coneix personatges de tota mena, i es troba en més d'un embolic. Però finalment se'n surt i acaba trobant les respostes que buscava i moltes experiències més. Un relat que enamorarà a grans i petits.

Notícies ....

Durant la setmana blanca alguns programes de ràdio s'han fet eco d'aquesta nova "proposta educativa" i  li han dedicat uns minuts dels seus espais. Un d'aquests programes ha sigut el que presenta i dirigeix en Miquel Murga "TENIM UN PROBLEMA". A part de que evidentment la setmana blanca no sembla "que hagi fet net" dins la conciliació laboral-familiar, he tingut el plaer de poder sentir a la meva filla Gala participant en el programa junt amb el David Murga de entre altres convidats.