Passa al contingut principal

"AMB PASSIÓ PERÒ SENSE RANCÚNIA" - ADMIRABLE!



Molts considerareu que potser podria estar en la franja de la obsessió amb el món Dickens.
Es possible... i pensar lliurement és potser el tresor més íntim i meravellós que podem tenim els éssers humans.
Però...... os diré que les seves històries tenen quelcom que potser fa que un reflexioni i no només de pensaments si no també de fets, que al cap i a la fi és el que mou el món.
M'agraden sobretot els pensaments que sorgeixen de les seves lletres en una societat on la vida estava feta només per als rics i que la injustícia més crua estava a l'ordre del dia i que el mateix Dickens la va viure en les seves pròpies carns.

L'escriptor tot i que fa una crítica a aquesta societat no deixa de ser constructiva.
La primera obra que va escriure (amb només 17 anys) Els papers pòstums del Club Pickwick, les tirades dels bolletins eren llegits tant per rics com per pobres, cosa bastant inusual.
M'admira també com en totes les seves obres hi ha un personatges bondadós que és molt més que el "bo" de la història, si no que representa l'esperança i la fe en que les coses poden canviar.
M'admira també.... i hi ha una frase en el article que os presento que es molt representativa per a mi que diu....
" si les persones fessin més el bé, la societat seria millor".
Es una obvietat???
NOOOO.  La nostra societat es regeix NO PER ASSENYALAR QUI FA LES COSES BÉ, SI NO PER A QUI LES FA MALAMENT".
Es potser per a tot això que considero que tots el que admirem la literatura, hauríem de valorar que hi han hagut escriptors amb una consciència moral capaç de transmetre no només les vivències i sentiments, si no de transformar-ho en conceptes que ens ajuden a ser millors.

Els missatges subliminals de Dickens..

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

                                                                  ¡SALERO! ¡Que salá que eres! – Le decía todo el mundo a mi hermana , cuando apenas levantaba un palmo del suelo. Yo no tenía sus gracias. Quizás, porque a lo mejor necesitaba tomar más sal. Entonces, comencé a salar las comidas. Incluso la tomaba hasta en el yogurt. -¡No se tiene que abusar de la sal! Al final te voy a tener que llevar al médico, con esa manía que te ha cogido, de salarlo todo. –Me gritó mamá-. La sal se acabó convirtiendo en una autèntica obsesión para mi. Por otro lado, las relaciones con mi madre empeoraban. -¡Pues a Marisol le sienta divinamente! –Grité-. -¡Que caràcter que tiene el niño! –Le comentaba mi madre a una vecina-. Lo diferentes que son los dos hermanos. Uno el sol, la otra, la luna. ¡Ya lo tengo! Era evidente que la sal, no estaba hecha para mí. Lo mío era, el azucar. ©txeoividal

LITERATURA INFANTIL

LITERATURA INFANTIL- LA PASTANAGA VALENTA CONTES ESCRITS PER ROSA BRIBAS La Pastanaga Valenta està un xic avorrida al seu cau, on viu amb els seus cosins i la Tieta Patata. Un dia sent com parlem de la seva gran família: ELS TUBÈRCULS i de lo importants que són per a l'alimentació de èssers vius. Així que decideix anar a cercar preguntes sobre el seu orígen. Durant el camí coneix personatges de tota mena, i es troba en més d'un embolic. Però finalment se'n surt i acaba trobant les respostes que buscava i moltes experiències més. Un relat que enamorarà a grans i petits.

Notícies ....

Durant la setmana blanca alguns programes de ràdio s'han fet eco d'aquesta nova "proposta educativa" i  li han dedicat uns minuts dels seus espais. Un d'aquests programes ha sigut el que presenta i dirigeix en Miquel Murga "TENIM UN PROBLEMA". A part de que evidentment la setmana blanca no sembla "que hagi fet net" dins la conciliació laboral-familiar, he tingut el plaer de poder sentir a la meva filla Gala participant en el programa junt amb el David Murga de entre altres convidats.