Ahir, dia 1 de desembre a la biblioteca Rubió i Balaguer vaig tenir l'oportunitat de sentir, més aviat aprendre d'un dels grans de la literatura Infantil i Juvenil, el senyor Emili Teixidor.
Des de l'Ocell de Foc, escrit a l'any 1971 ens ha regalat un munt d'obres, ja clàssics per a la literatura catalana.
El seu llibre PA NEGRE, li ha portat un gran èxit portat a les pantalles.
Però en aquest cas presentava el seu llibre "Els Convidats".
Després de deixar no feia gaires dies la clínica, doncs no s'ha trobat bé de salut, ha tingut la gentilesa de mantenir el seu compromís de visitar la biblioteca més gran de Sant Boi.
M'he trobat amb un home senzill, agraït de la nostra assistència i amb bon tot i que degut a trobar-se en procés de recuperació, estic segura hagués expressat més contundentment.
Deixant a part el tema del llibre, que per cert no he llegit però ho faré, compartiré amb vosaltres paraules i reflexions d'aquest veterà autor.
Degut al meu interès per la literatura vaig apuntar anar apuntant a la meva agenda amb la intenció d'aprendre al màxim d'un veterà com ell.
Per una banda, un fet que apunten molts escriptors i és que "l'argument es secundari, el que importa es que estigui ben escrit i la manera que s'expliquen els fets".,
Feia aquesta reflexió " Hi han autors que estan a l'escolta de que demanen els lectors, en canvi hi han d'altres escriptors que son més autodidactes i treuen allò que senten".
Hem va agradar moltíssim la franquesa en que es dirigia a nosaltres, posant exemples personals i escoltant amb atenció quan algú feia alguna pregunta.
Inclús va treure a última hora un munt de papers enquadernats que deia agraïa no haver de fer-los servir afortunadament ja que la tertúlia literària havia sigut dinàmica.
Per ell era un recurs avorrit per treure substància a l'hora i escacs que durava la intervenció.
No vaig perdre l'oportunitat de ser una de les que vaig preguntar.
Sentia molt d'interés per saber si un escriptor professional quan crea ambients en el que els seus personatges i pateixen, ho feia ell també ja que li vaig comentar que fos un fet vivencial o fictici no deixava de ser una creació gestada per ell.
L'Emili Teixidor hem va somriure dient que només patia quan no li sortien les paraules que volia transmetre o quan la inspiració no apareixia amb la intensitat desitjada.
" en realitat - hem va dir-, un escriptor és com qualsevol altre feia, estàs acostumat a fer-ho i els dolors o alegries dels personatges et son alienes en certa manera, no és la teva vida, es la vida dels teus personatges".
LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL
Es clar!, vaig demanar-li com no, que en pensava de la Literatura Juvenil ja que va comentar abans fent referència al llibre dels Convidats, que no era un llibre pedagògic, que no tenia cap intenció de redactar un tram de la història si no que volia transmetre una situació social d'un moment sense més.
Aprofitant la paraula màgica de "pedagogia", vaig dir-li que creia de fer pedagogia en els llibres de LIJ, pregunta en que hi ha diversificació d'opinions.
Ell va explicar que quan va començar en els seus inicis, la literatura Catalana era orfe de contes per els nens i nenes que no hi havia literatura específica infantil Catalana i o si la havia ni havia molt poca, així que ell, en Joaquim Carbó de entre altres amb la Jove llavors Editorial Galera van posar-se a treballar per als lectors mes joves.
Va qualificar la LIJ com a gènere com o pot ser el policíac o el romàntic i que per tant tots els gèneres tenen un motiu en aquest cas sí que hi deu haver un rerefons però "sense caure en el moralisme, els joves han sentir-se atrets per la lectura, no per la "moraleja final" els LIJ han d'anar en busca del lector. També el llenguatge i el clima ha de ser adient".
Ell considerava que un llibre adreçat a Joves ha de ser amè i distret, s'ha de buscar que el noi s'interessi pel plaer de llegir sense més.
Sens dubte una tertúlia literària inolvidable de les lletres de l'experiència.
Des de l'Ocell de Foc, escrit a l'any 1971 ens ha regalat un munt d'obres, ja clàssics per a la literatura catalana.
El seu llibre PA NEGRE, li ha portat un gran èxit portat a les pantalles.
Però en aquest cas presentava el seu llibre "Els Convidats".
Després de deixar no feia gaires dies la clínica, doncs no s'ha trobat bé de salut, ha tingut la gentilesa de mantenir el seu compromís de visitar la biblioteca més gran de Sant Boi.
M'he trobat amb un home senzill, agraït de la nostra assistència i amb bon tot i que degut a trobar-se en procés de recuperació, estic segura hagués expressat més contundentment.
Deixant a part el tema del llibre, que per cert no he llegit però ho faré, compartiré amb vosaltres paraules i reflexions d'aquest veterà autor.
Degut al meu interès per la literatura vaig apuntar anar apuntant a la meva agenda amb la intenció d'aprendre al màxim d'un veterà com ell.
Per una banda, un fet que apunten molts escriptors i és que "l'argument es secundari, el que importa es que estigui ben escrit i la manera que s'expliquen els fets".,
Feia aquesta reflexió " Hi han autors que estan a l'escolta de que demanen els lectors, en canvi hi han d'altres escriptors que son més autodidactes i treuen allò que senten".
Hem va agradar moltíssim la franquesa en que es dirigia a nosaltres, posant exemples personals i escoltant amb atenció quan algú feia alguna pregunta.
Inclús va treure a última hora un munt de papers enquadernats que deia agraïa no haver de fer-los servir afortunadament ja que la tertúlia literària havia sigut dinàmica.
Per ell era un recurs avorrit per treure substància a l'hora i escacs que durava la intervenció.
No vaig perdre l'oportunitat de ser una de les que vaig preguntar.
Sentia molt d'interés per saber si un escriptor professional quan crea ambients en el que els seus personatges i pateixen, ho feia ell també ja que li vaig comentar que fos un fet vivencial o fictici no deixava de ser una creació gestada per ell.
L'Emili Teixidor hem va somriure dient que només patia quan no li sortien les paraules que volia transmetre o quan la inspiració no apareixia amb la intensitat desitjada.
" en realitat - hem va dir-, un escriptor és com qualsevol altre feia, estàs acostumat a fer-ho i els dolors o alegries dels personatges et son alienes en certa manera, no és la teva vida, es la vida dels teus personatges".
LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL
Es clar!, vaig demanar-li com no, que en pensava de la Literatura Juvenil ja que va comentar abans fent referència al llibre dels Convidats, que no era un llibre pedagògic, que no tenia cap intenció de redactar un tram de la història si no que volia transmetre una situació social d'un moment sense més.
Aprofitant la paraula màgica de "pedagogia", vaig dir-li que creia de fer pedagogia en els llibres de LIJ, pregunta en que hi ha diversificació d'opinions.
Ell va explicar que quan va començar en els seus inicis, la literatura Catalana era orfe de contes per els nens i nenes que no hi havia literatura específica infantil Catalana i o si la havia ni havia molt poca, així que ell, en Joaquim Carbó de entre altres amb la Jove llavors Editorial Galera van posar-se a treballar per als lectors mes joves.
Va qualificar la LIJ com a gènere com o pot ser el policíac o el romàntic i que per tant tots els gèneres tenen un motiu en aquest cas sí que hi deu haver un rerefons però "sense caure en el moralisme, els joves han sentir-se atrets per la lectura, no per la "moraleja final" els LIJ han d'anar en busca del lector. També el llenguatge i el clima ha de ser adient".
Ell considerava que un llibre adreçat a Joves ha de ser amè i distret, s'ha de buscar que el noi s'interessi pel plaer de llegir sense més.
Sens dubte una tertúlia literària inolvidable de les lletres de l'experiència.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada