Passa al contingut principal

Entrades

Darreres lletres amb sent

                                  Darreres lletres amb sentit                                                                                                                          DEFINIT-INDEFINIT        Hola, tu,       M’he decidit a escriure’t. El motiu no el sé o... més ben dit, se m’ha oblidat. Però ja no m’importa, no recordar la raó.  Fa tant de temps, que oblido les coses, que ja he après que tinguin el precís sentit  immediat. Però insisteixo, el més important és que  m’he decidit a fer-ho.    Suposo que ens coneixem de fa anys. Ho detecto per la manera que tens de parlar-me, i per les coses que m’expliques un cop i un altre, que fèiem sovint. Jo t’escolto amb atenció, no creguis. M’interessa i m’agraden totes les històries que em contes. Fins que,  de sobte, algun parany intern, algunes vagueries amb la missió de jugar-me males passades, ensopeguen expressament, dins el meu cap, per fer trontollar la connexió que tinc amb tu, i amb les teves paraules. Alesh
Entrades recents
                                                                  ¡SALERO! ¡Que salá que eres! – Le decía todo el mundo a mi hermana , cuando apenas levantaba un palmo del suelo. Yo no tenía sus gracias. Quizás, porque a lo mejor necesitaba tomar más sal. Entonces, comencé a salar las comidas. Incluso la tomaba hasta en el yogurt. -¡No se tiene que abusar de la sal! Al final te voy a tener que llevar al médico, con esa manía que te ha cogido, de salarlo todo. –Me gritó mamá-. La sal se acabó convirtiendo en una autèntica obsesión para mi. Por otro lado, las relaciones con mi madre empeoraban. -¡Pues a Marisol le sienta divinamente! –Grité-. -¡Que caràcter que tiene el niño! –Le comentaba mi madre a una vecina-. Lo diferentes que son los dos hermanos. Uno el sol, la otra, la luna. ¡Ya lo tengo! Era evidente que la sal, no estaba hecha para mí. Lo mío era, el azucar. ©txeoividal
CLICA AQUÍ!!!!                      http://bibliotecavirtual.diba.cat/trobada-clubs-lectura CLICA AQUÍ TAMBÉ!!     EL PLAER D'ESCOLTAR HISTÒRIES.. Fa unes setmanes vaig tenir l'oportunitat de gaudir de dos grans gèneres de l'art; la LITERATURA i el TEATRE. La trobada de clubs de lectura va aplegar més de 1.500 persones aficionades als CLUBS DE LECTURA entre les que hem trobo. VA SER FASCINANT, us ho juro!!! a més amanit amb una obra literària Adreça desconeguda,  de l'autora  Kathrine Kressmann Taylor i portada al teatre per dos grans actors; Lluís Homar i Eduard Fernández Us ho explico per compartir i convidar-vos a que proveu una pràctica molt popularitzada a Catalunya i arreu.  Però en el cas del meu club som una minoria, ja que som de lectura en veu alta. No us podeu imaginar tot el que aporta compartir un llibre amb moltes veus. Us ho recomano. Els darrers dies de la trobada la televisió local de Molins de Rei, varen venir per entrevistar-nos, tal

LA FELICITAT...

En els darrers dies he estat observant com la educació li anava guanyant la partida a la improvisació davant la vida. Si si, perquè de vegades, en nom de la educació ens comportem de manera absurda i perdem oportunitats meravelloses de... viure. Es clar, s'ha de ser civilitzat, ja que és un bé inestimable per a la bona conducta social però... sovint confonem la educació amb l' adoctrinament salvatge, que no ens permet actuar amb el cor si no que ho fem directament amb el cap. A ser tant complit i correcte ens poden haver portat diverses experiències de la vida però tristament en alguns cops, en hi acostumen nosaltres solets. I això, malauradament, ens arrossega a demanar inclús permís per a fer feliços a la gent. I en conseqüència, els nostres interlocutors, per el mateix principi i per no molestar, diuen que no.  Així doncs, no mal-interpretem la educació amb la cohibició. Els bons propòsits i iniciatives que se'ns acudeixin per compartir amb els

EL SEGLE XIX, DE MODA...

Les propostes de les darreres sèries tenen una clara reminiscència del passat, i moltes concretament del segle XIX. i es que la veritat, va ser una època encantadora però també plena d'invents, misteris, art de tota mena... Com no escenificar històries en un aparador tant suggerent??? La Televisió de Catalunya, (TV3), ha portat una proposta americana d'un inspector que recorda molt a Sherlock Homes , emblemàtic personatge del no menys interessant escriptor que el va crear Sir Arthur Conan Doyle La veritat es que estic encantada amb la proposició televisiva de casa i es que encara hi han un motiu més que el de la meva predilecció en quan a temàtica. Es una sèrie en la que de moment no he detectat escenes que un nen o nena (d'una certa edat, s'enten), no pugui veure perquè tingui un contingut no apte. Així doncs, a gaudir d'unes tardes de setembre, plenes de misteri!!! http://www.tv3.cat/videos/4662611/Careta-dEls-misteris-den-Murdoch